El rastre de sang de Fuerza Nueva va arribar també al Maresme (1980)

Durant els últims anys del franquisme i la Transició, a l’Estat espanyol hi va haver un clima social i polític molt convuls. Un dels elements que va contribuir a agitar més el còctel de la inestabilitat van ser els nombrosos actes de violència perpetrats amb finalitats polítiques, els quals van seguir tenint un impacte important durant tota la dècada dels 80. A la comarca del Maresme, com a la resta de Catalunya, també varen viure’s nombrosos episodis de violència. Sortosament, la immensa majoria van limitar-se a causar destrosses materials. Des de la desaparició del dictador Franco, a la comarca es varen produir atemptats d’organitzacions com Terra Lliure o els GRAPO, sense que s’hagués de lamentar cap pèrdua humana. Tampoc consta en les estadístiques oficials cap mort al Maresme a mans d’ETA. Va ser l’extrema dreta l’encarregada de provocar les úniques víctimes mortals derivades de la violència política des de l’any 1975 fins a l’actualitat. Dues persones van morir a Cabrera de Mar el 1980 la nit del 19 al 20 de novembre.

Els assassinats de Cabrera portaven el segell de Fuerza Nueva, partit fidel al franquisme. Molts ciutadans ja havien mort a mans d’escamots o grups incontrolats integrats per militants del partit de Blas Piñar. Elements de Fuerza Nueva van estar implicats, per exemple, en la matança dels advocats laboralistes d’Atocha, l’assassinat de l’anarquista Jorge Caballero o la mort, que va causar una enorme commoció, de l’estudiant Yolanda González. Aquesta jove va ser assassinada per dos militants de Fuerza Nueva. A l’escamot hi havia un membre de la policia nacional, un guàrdia civil i un exintegrant del SECED (servei d’intel·ligència creat per Carrero Blanco). Tornant al cas de Cabrera, el passat 4 de desembre, La Vanguardia, fent-se ressò de d’un estudi sobre l’impacte terrorista a Catalunya publicat pel Sindicat de Policies de Catalunya, va rescatar de l’oblit el crim. L’autor material fou Salvador Durán Sánchez, d’origen murcià i delegat de Fuerza Joven (branca juvenil de Fuerza Nueva) al Maresme.

Segons la sentència del cas, Durán, acompanyat de Cristóbal García, també militant del grup espanyolista, i un tercer jove, va moure’s per la capital del Maresme a la recerca, com altres cops, de “militants d’esquerra i delinqüents”. A la Rambla de Mataró es van trobar la jove Juana Caso i els menors José Muñoz i Antonio Camacho, als quals la sentència de l’Audiència de Barcelona atribueix una vinculació amb el món de la delinqüència. El cap de Fuerza Joven al Maresme va proposar-los desplaçar-se per cometre algun robatori i amb aquest pretext va dur-los a Agell (Cabrera de Mar). Un cop allà, Salvador Durán va aprofitar que les seves víctimes estaven a l’expectativa de cometre un robatori per disparar contra els menors d’edat i, poc després, contra la jove dona a la que també havia enganyat. Juana Caso (25 anys) i José Muñoz (16) van perdre la vida. Més sort va tenir Antonio Camacho (15), que va sobreviure a l’atac després de ser ferit de gravetat. Salvador Durán fou condemnat a 75 anys i set mesos de privació de llibertat, el seu acompanyant Cristóbal García (menor de 18 anys) a 10 mesos per cada delicte d’homicidi consumat i el tercer acompanyant (menor de 16 anys) va quedar exempt del procés judicial.

La militància de l’assassí i la data escollida, que engruixia la llegenda negra del 20-N, van disparar les especulacions sobre el mòbil polític. La fixació del principal acusat amb els militants d’esquerra i els seus llocs de reunió avalava aquesta idea. Però la confirmació definitiva va arribar de la mà del canvi d’actitud del condemnat, que va passar a col·laborar amb la Justícia el 1984, facilitant el requisament d’armes a persones de l’entorn ultradretà a Mataró i Argentona. També va declarar que s’havia reunit, poc abans dels assassinats, amb membres de la Guàrdia Civil per coordinar una acció violenta contra l’Ateneu Llibertari de Mataró. L’assassí va confondre les víctimes amb simpatitzants de l’Ateneu? Potser la seva condició de marginats ja era motiu suficient per atacar-los? Arran d’aquestes informacions (El País, 23/3/1984), va ser empresonat un subtinent de la Guàrdia Civil. Aquest policia havia certificat la destrucció d’una arma intervinguda que mai va destruir. L’arma utilitzada per assassinar Juana Caso i José Muñoz havia estat abans en possessió de membres de la Guàrdia Civil. A partir del 1984, es perd la pista del cas a les hemeroteques.